L'Aiguat de 1421 a l'Empordà : de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català / Antònia Gimbernat i Gou, Marc Prohom i Duran, Albert Reixach Sala, Marisa Roig Simon, Salvador Vega i Ferrer



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 81-102 : il. (Història) 
Bibliografia.

El mes d'octubre de 1421 un aiguat molt fort i sobtat va provocar que el cabal dels rius augmentés de forma considerable, i va fer que moltes poblacions empordaneses quedessin inundades. Aquesta tràgica circumstància va afectar de manera molt notable la població de Cabanes. La documentació que es conserva fa referència a la destrucció de moltes cases i edificis, i a nombroses pèrdues humanes, així com de bestiar i conreus. L'article recull no només allò que succeí a Cabanes i al voltant del riu la Muga, sinó que també a fets similars que esdevingueren a les conques del Fluvià i el Ter, tant el mateix any com en altres posteriors, casos que s'han repetit al llarg de la història. Al final, s'avalua la possibilitat que avui es produeixin situacions extremes com aquestes a conseqüència del canvi climàtic que ens afecta, tal com veiem en diverses parts del món.

La Prensa histórica como herramienta de recopilación de información meteorológica y climática : el caso de la ciudad de Tarragona (España) / Ricard Ripoll Pi, Marc Jaume Prohom Durán, Juan Carlos Peña Rabadán, Javier Martín Vide



En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 159-169
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La premsa històrica és una font d'informació meteorològica i climàtica addicional a la font habitual dels arxius meteorològics. En aquest estudi es presenta el procés de recuperació dels valors de les variables meteorològiques de la ciutat de Tarragona (Spain) a partir de periòdics antics. En primer lloc es detalla la fase de localització de les dades meteorològiques, dispersos en diferents fons, dades que han estat digitalitzats manualment per a la seva preservació i posterior manipulació. L'anàlisi de les diferents variables recuperades permet sovint observar els diferents canvis en els mesuraments, les localitzacions i els instruments utilitzats. Així doncs, es disposa d'una recuperació de metadades perquè la posterior manipulació de les sèries climàtiques sigui el més homogènia possible. Finalment es mostren les potencialitats i mancances de la recuperació de dades meteorològiques a través de la premsa antiga.

La Contribución de la Sociedad Astronómica de Barcelona en la difusión de las observaciones metereológicas en Catalunya (1910-1923) / Marc Jaume Prohom Durán
Prohom i Durán, Marc


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 40 (2006) , p. 141-158
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

La Societat Astronòmica de Barcelona (1910-1923) es va fundar amb l'objectiu de desenvolupar i difondre el coneixement científic a la ciutat de Barcelona i, per extensió, Catalunya. Malgrat el pes majoritari dels estudis astronòmics durant els primers anys, l'observació meteorològica va passar a poc a poc a ser una de les seves activitats més destacades, deixant un llegat de gran interès climàtic. Gràcies a l'impuls dels seus socis i col·laboradors, es va ampliar de manera espectacular el nombre d'estacions meteorològiques (bona part d'elles pluviomètriques) arribant-se als 224 observatoris en 1918, es van uniformitzar mètodes i normes d'observació i instal·lació d'instruments, i es va popularitzar la meteorologia entre la població. En aquest article, i mitjançant l'estudi detallat del centenar de butlletins que va publicar aquesta institució durant la seva tala però intensa vida, s'analitza el paper determinant que va jugar en la instauració de la Xarxa Pluviomètrica Catalana, sens dubte de les de major densitat d'Espanya per a l'època i que ha deixat la seva petjada en el present.